A uns 2 quilòmetres del poble, al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, es troba el convent de la Mare de Déu dels Àngels, més conegut popularment amb el nom de convent de Sant Salvador.

El convent és un santuari marià constituït per un grup d’edificis que van ser construïts pels templers, al voltant del claustre renaixentista, entre els segles XIII i XVII. Avui és el principal monument religiós templer que es conserva a Catalunya.

Sant Salvador va ser habitat per una important comunitat franciscana i durant el segle XVI hi va viure 12 anys fra Salvador Pladevall, que hi obrà grans miracles i avui en dia és conegut i venerat com sant Salvador d’Horta.

Santa Bàrbara és una muntanya imponent de roca conglomerada de forma piramidal de 735 m d’altitud que emergeix darrere del convent de Sant Salvador. Des d’antic va ser habitada per eremites, i actualment conserva els vestigis de quatre ermites: Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni i, al cim de la muntanya, en ruïnes, Santa Bàrbara.

Darrere del convent surt un camí que voreja la base de la muntanya per l’esquerra, fins a arribar a una cova sota el majestuós roquissar, coneguda amb el nom de cova de Sant Salvador. Al fons hi ha una imatge escultòrica del sant protegida per una reixa de ferro i guarnida gairebé tot l’any amb rams de flors.

L’any 1985 el conjunt de la muntanya i el convent van ser declarats Monument historicoartístic.